COM ELS ESTELS
“Ens passem la vida mirant de fer-los
volar. Correm amb ells fins quedar-nos sense alè. Cauen a terra. Es
donen cops amb les teulades. Nosaltres els sargim, els consolem, els
ajustem i els ensenyem. Observem com el vent els bressa, i els assegurem
que un dia podran volar.
I, finalment, volen. Necessiten més fil i
nosaltres en deixem anar més i més. I sabem que molt aviat la bella
criatura es despendrà de la corda de salvament que la lliga i
s’enlairarà cal amunt, com s’espera que faci, lliure i sola. Només
aleshores ens adonarem que hem fet bé la feina.”
Erma Bombeck
No hay comentarios:
Publicar un comentario